tag:blogger.com,1999:blog-8847813844667351424.post1288176406227271596..comments2012-07-20T15:47:50.034-07:00Comments on Misty For Me: WonderLong Distance Runnerhttp://www.blogger.com/profile/02802038949387522605noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-8847813844667351424.post-92021562307817446622011-10-17T08:14:21.809-07:002011-10-17T08:14:21.809-07:00Observatòria!! No saps les ganes que tinc de aber ...Observatòria!! No saps les ganes que tinc de aber què et sembla a tu , precisament, la del Malick. Moltes ganes de veure Melancolhia. Aquí l'estrenen el 4 de novembre -som dels últims...- tot i que la van passar a Sitges en el marc del Festival, you know. Von Trier em cau grotescament malament -això és igual- i sempre m'ha semblat un home eminentment pedant, però intueixo que aquesta pel·lícula m'hiperencantarà, per coses que he vist i sentit. I a més a més surts tu!! :) he acabat la novel·la, per cert; dubto bastant que algú la publiqui però jo l'he acabada per si de cas ;)<br /><br />desatada, l'experimentació és el que fa que sigui pretensiosa per alguns, em temo, però sí, fins i tot aquests trossos més arriscats no desmereixen un conjunt panteista i preciós gràcies per passar per aquí ara faré un post sobre Moby Dick! A Melville li hauria agradat la peli de Malick...LongDistaneRunnernoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8847813844667351424.post-90132580275417108642011-10-16T09:30:14.805-07:002011-10-16T09:30:14.805-07:00Ei! jo tampoc he sigut mai creient, ni practicant,...Ei! jo tampoc he sigut mai creient, ni practicant, ni batejada, però hi ha alguna cosa de molt profund que t'atrapa: el conflicte, la natura, el patiment. Crec que la pel·lícula va directa a l'interior de cadascú, ens parla d'espiritualitat, difícil fer-ho en cine sense diàlegs, però que no et faci adormir, i amb imatges d'una natura unificadora(Schiller parlava d'això, no?). Aquesta communió i alhora refugi de dubtes és un camí ambiciós i arriscat, però dóna els seus fruits. Per altra banda, sembla que l'experimentació tècnica en cinema només pugui dedicar-se als films de ciència ficció / acció; aquí es veu que en un cinema més íntim la tècnica ens ataca el subconscient més oníric, i quin plaer!una desatadahttps://www.blogger.com/profile/14744842818165985166noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8847813844667351424.post-23472489545764286032011-10-15T02:19:35.805-07:002011-10-15T02:19:35.805-07:00ai m’agrada molt com descrius aquesta pel•lícula.....ai m’agrada molt com descrius aquesta pel•lícula... hi he agafat molta curiositat tot i que als vint anys encara anava a missa, eh (oui... difícil de creure ara mateix), a veure quina reacció tinc: la teva o la de la gent que l’han odiada. En tot cas, que no deixi indiferent ja és molt. <br />D’altra banda, la pel•lícula que m’ha trasbalsat profundament a molts nivells i que he trobat real fins a un punt que espanta (tot i que és de ciència-ficció o potser precisament perquè és de ciència-ficció), és Melancolía de Lars von Trier. No sé si ja l’han estrenat a Espanya, aquí la van passar fa temps. Com dir-ho perquè no soni pretensiós, precisament? A mi Melancolía m’ha semblat la vida mateixa.observatori de Brussel•lesnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8847813844667351424.post-29959302794541885492011-10-07T02:33:09.509-07:002011-10-07T02:33:09.509-07:00you cosmic you pandémica... Gràcies!you cosmic you pandémica... Gràcies!LDRnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8847813844667351424.post-88572401555879027032011-10-06T03:36:22.522-07:002011-10-06T03:36:22.522-07:00Estic pràcticament d'acord amb tot el que has ...Estic pràcticament d'acord amb tot el que has dit. Sobretot, pel risc de la pel·lícula i la relació paternofilial.<br />La meva única crítica al sortir va ser que alguns dels moments Big Bands semblaven un salvapantalles de mac... Però per la resta, vaig gaudir com feia temps que no em passava al cine.<br />Crec que ni les pel·lícules ni els llibres, es poden mesurar per la novetat o pel fet d'avançar, sinó pel que transmeten, en cada moment, al llarg de la vida de cadascú entre els altres. <br />La relació familiar que exposa la pel·lícula, si bé en la nostra societat és la que no ens deixa escapar, també és la que ens forma. Al veure la pel·lícula, em vaig oblidar de qualsevol crítica per gaudir senzillament del records. A The tree of life hi estem tots, sense diferències de classe. És feina de cadascú trobar-s'hi i viure's per un moment en la distància. Val molt la pena.<br /><br />Gran post, Bandini!pandémicahttps://www.blogger.com/profile/09463581657584441088noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8847813844667351424.post-29256366464580650782011-10-03T12:57:46.930-07:002011-10-03T12:57:46.930-07:00Espectadores indignades,
temo que The Tree of Li...Espectadores indignades, <br /><br />temo que The Tree of Life no agrada a les persones que vau anar a una escola religiosa o que vau tenir algun contacte amb la religió de petits. Raonament precipitat, segurament, però empíric. És veritat, S. O., que potser la veuria diferent en altres circumstàncies vitals, però ja ho diu Belnu, que cadascú posa la lupa en un lloc diferent... D'altra banda, insisteixo: quin problema teniu amb National Geographic!!? Són documentals de total wonder! :-P Gràcies per comentar both eh. <br /><br />Long Distance RunnerAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8847813844667351424.post-49418766553067742982011-10-03T12:19:11.729-07:002011-10-03T12:19:11.729-07:00Me ha parecido ridícula hasta decir basta la parte...Me ha parecido ridícula hasta decir basta la parte national geografic (incluyendo la secuencia jurasic park!!). Pero ésto qué es??<br />Igual si hubieras estudiado en colegios religiosos tendrías una apreciación diferente de la peli... I don't know.<br />A mi me ha dejado bastante fría!<br />S.OAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8847813844667351424.post-76017951692484417682011-10-02T00:40:50.268-07:002011-10-02T00:40:50.268-07:00La primera part de l'argumentació té una petit...La primera part de l'argumentació té una petita trampa: confondre la paraula "pretensiós" amb la paraula "ambiciós", ja que la primera sempre és pejorativa i deriva de "pretensió" i de "pretendre", que generalment també contenen aquest matís desaprovador. Tu voldries dir que la pel·lícula de Malick és ambiciosa. Però tot és subjectiu, a mí no em sembla revolucionària, ni innovadora, ja que altres han innovat i revolucionat i avançat més i abans. Introduir imatges que segueixen totes les convencions dels documentals de National Geographic pot semblar innovador, a mi simplement em va avorrir per saturació. Li faltava economia, o humilitat eliotiana per explicar el mateix. Pel que fa a la longitud -jo vaig resistir fascinada les 5 hores de Misterios de Lisboa de Raúl Ruiz, sense recança ni avorriment- ha d'estar compensada i per tu ho està, mentre que per mi no. Per mi l'espiritualitat sí és important, però aquí trobo massa cristianisme, una religió que em produeix al·lèrgia. I em sembla que els dubtes es resolen superficialment, tots es troben junts en aquest cel d'Armani... Però tu i jo no estem mai d'acord en el cine. I jo segueixo pensant que l'experiència passa per la subjectivitat, que els crítics professionals també són subjectius, que cadascú llegeix un llibre diferent i veu una pel·lícula diferent, perquè, com va dir Proust, posa la lupa -les verres grossissants de l'opticien de Combray- en un aspecte diferent.Belnuhttps://www.blogger.com/profile/04807848029503504508noreply@blogger.com