El text com a heura

Julio Cortázar va escriure una vegada un relat en el qual un tigre es passejava per les habitacions i els passadissos d’una casa habitada per una família. El conte es diu “Bestiario”, i en ell les relacions familiars es veien supeditades al trànsit del tigre per la propietat. Doncs bé, posem-nos conceptuals: el que Borja Bagunyà fa amb Plantes d’interior, el seu nou llibre de contes, seria l’equivalent a descriure el moviment sinuós del tigre, o el seu alè, el seu passejar sinistre entre els membres de la família. 

Mitjançant la tècnica, ja posada en pràctica en altres ocasions -com el multipremiat recull de contes, també, En defensa pròpia- del monòleg interior, a través d’una escriptura exhaustiva i treballada, Bagunyà retrata escenaris quotidians i familiars fins a convertir-los en escenes grotesques. Sense perdre el sentit de l’humor, amb una capacitat inusitada per estirar la sintaxi, sempre buscant una volta de rosca més, Bagunyà construeix tretze relats, en què, en definitiva, el protagonista bé podria ser, al cap i a la fi, el llenguatge, pròpiament, el relat en si mateix.

Seria una llàstima que passés per alt aquest Plantes d’interior, o que només el llegissin els hiperliterats. Bagunyà és un gran escriptor, i mereix tots els respectes d'aquell lector que vulgui, definitivament, llegir un autor català sense afectacions ni superficialitats. Una proposta valenta, que dignifica el conte -hi ressona Calders, però hi ressona, sobretot, amb autosuficiència i sensatesa, Borja Bagunyà- i que mereix ser llegida per completar de sentit el text.

Una amiga en fa una aproximació més que encertada, brillant, al seu blog - http://www.pandemicaiceleste.blogspot.com/

Llarga vida a aquestes plantes d’interior.