diumenge, 6 de febrer de 2011

Tartamudejar o no

El director de la pel·lícula que ha aconseguit més nominacions pels Oscar d’aquest any deu saber que les batalles que més criden l’atenció de l’espectador són les que un mateix lliura amb si mateix. 

El discurs del rei (Tom Hooper, 2010), resulta interessant perquè és una pel·lícula absolutament contemporània. En comptes d’enfocar la història des d’un punt de vista magnànim, ofereix una versió intra-històrica des del començament. I això potser ja està molt vist, però si es fa amb elegància i perícia, dóna bons resultats. Un Geoffrey Rush desconegut i un Colin Firth oscaritzable al cent per cent conformen el duet al voltant del qual gira el metratge. El tartamudeig del rei d’Anglaterra i el procés de recuperació, dirigits a una última escena digna del millor drama esportiu, són l’argument real d’aquesta primera incursió cinematogràfica d’un director professionalment crescut a la BBC.
No deixa de ser curiós -com curiós és l’artefacte, per cert, amb aquests plans enfocadíssims, els moviments de càmera fent quasi palpable la dificultat fònica del rei- que sigui una pel·lícula la que mostra la importància i el poder de la paraula, la incommensurable força del llenguatge. Al cap i a la fi, quina és la història que explica The King’s speech, si no la de un home incapaç de parlar amb fluïdesa, i un logopeda a l’ombra, incapaç, potser, d’acceptar la seva audàcia?

No en va, explica el filòsof i professor de retòrica Adelino Cattani que, en una ocasió, se li va preguntar a Confuci per on començaria si hagués de governar el poble. I ell, sense pensar-ho, va respondre "Milloraria l'ús del llenguatge". Sorpresos, els oients li demanaren explicacions. "¿Què significa millorar l'ús del llenguatge?". I ell digué:

"Quan el llenguatge no és adequat, allò que es diu no no és allò que es pensa; i si el que es diu no es el que es pensa, les obres no es realitzen; i si les obres no es realitzen, no progressaran ni la moral ni l'art; i si l'art i la moral no progressen, la justícia no serà justa i la nació no coneixerà el fonament que la sosté ni la finalitat a què aspira. Per tant, que no es toleri el menor arbitri amb les paraules. Aquest és el problema primer i fonamental."

Heus ací una poderosa escenificació de les possibilitat del llenguatge, perversió, panacea, millora o empobriment de les relacions humanes.   

1 comentari:

  1. El primer comentari que sap anar al "moll de l'os"...Sí, és una història de superació; sí, és la monarquia retratada amb magnanimitat, etc. Però el que hi ha és un elogi al "poder de la paraula". Molt bona crítica: breu i lúcida! Quin plaer!

    ResponElimina