"Jo som un home que posa tenacitat i ferro espiritual en la tasca d’aconseguir ser un home sense intimitat. Això significa: si hagués d’escriure un llibre que fos la descripció i l’expressió de l’ésser humà instal·lat en mi, el títol possiblement seria: La casa en obres. Sempre seguit, tot jo estic habitat de picapedrers, arquitectes, mestres d’aixa, guixaires, electricistes, mestres de ribera existenciaris, que em construeixen: just ells saben de quantes plantes constarà la Casa... Jo deix que em facin. En mi, hi ha la voluntat de tots els qui em basteixen. Deixar-se construir; vet aquí el que és la transcendència: el traspàs, intercanvi, de materials humans, entre els individus personals. La transcendència és una realitat dinàmica, combinatòria que tot sovint s’empra en un significat destenyit, buidat o bord. Es diu “transcendir”, es parla de “transcendència” des de la intencionalitat de voler saltar per damunt del món tàctil i visual de les coses reals i d’abast quotidià.
Aquest mal enteniment sobre el fet de transcendir, i sobre la paraula “transcendència”, mena i malmena de cap a una esterilització lírica, just estètica, de l’escrit públic. La transcendència és una operació tan vital, tan incessant i coherent com aquest: el pas que les idees i les sensacions fan d’un sentit als altres sentits. La transcendència és la incorporació, in-corporació, l'encarnació, del món en el nostre cos, en el cos del nostre
esperit…. La vida consisteix en el continu recanvi bioquímic. La vida i la transcendència són el mateix fenomen."
Blai Bonet (1926-1997)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada