A Carles Masdeu
I Travis Bickle
L’Oest era conquerible,
una manera d’assaborir la llibertat.
Divisàvem retorns innombrables;
buscàvem crepuscles ignots.
A una platja rocosa vaig mirar un dia
un horitzó de foc.
'Cavalcaré fins que hi arribi',
vaig pensar, inhalant la pols densa.
He despertat a lloms d’un cavall, panteixant.
Entrava mar endins, trencant les ones.
Despullat, a lloms del cavall,
núvols es mouen en direcció est.
Hi arribo, m’estic dient.
Hi estic arribant, ho puc notar.
El lloc conquerible. L’oest.
M’he tornat a dormir.
Respiro, ja despert.
El meu barret de copa descansa al peus del meu llit.
Ara m’aixecaré
i començaré a caminar.
És l’any 1861.
Fort Sumter crema.
Podeu dir-me Abraham.
bonic el joc i bonic el poema :)
ResponElimina