Un poeta molt afable -i molt interessant- que un dia, tot traginant per la llibreria on treballo, va acostar-se sense cap mena de presumpció allà on em trobava en aquell moment i, amb una elegància que ja voldrien molts dels autors que exigeixen -quasi- o es queixen quan els seus llibres no són a les taules o quan no els tenim, em va dir si podria demanar els seus llibres. Si a mi em semblava bé. Em va semblar perfecte. Després n'hi ha que ni tan sols dien que ells són els autors, però bé, això ja entraria en el terreny del desdoblament de la personalitat, com a mínim.
M'ha agradat aquest article.
Bonic article sí, de poetes i injustícies...
ResponElimina