dissabte, 27 de novembre de 2010

Flexió de jornada de reflexió

Molt em sembla que aquesta ha estat la campanya electoral més sexològica de la història de les eleccions catalanes. És clar que tampoc era molt difícil. Mai abans en la meva fins el moment curta trajectòria com a votant havia vist ni tan sols una referència al cos en si com a metàfora o al sexe durant la campanya. Primer van venir els de Ciutadans i es van despullar. Els pesats de Ciutadans. Amb aquesta retòrica populista i vergonyosa i la constant insistència amb el bilingüisme. Un polvorí de símtpomes mal païts. I a sobre va i es despullen. La Nebrera amb la seva tovallola i el seu vídeo presentat com a vídeo pornogràfic. En un curs de Gemètica Contemporània posarien el seu vídeo com a exemple i lliçó. I la noia socialista que vota fent entrar i sortir la papereta electoral de la urna. Votar com un orgasme. No sé jo.  

Personalment no tinc cap problema amb què els polítics i les seves campanyes estiguin salpebrades de contingut sexual o eròtico-festiu. Però si la cosa està tan present és que les idees es van acabant. Evidentment, per metàfores les que un vulgui. No voldria fer-me apòstol de res ni criticar per criticar. Ni puc ni vull abanderar-me de res. Simplement m’ha semblat curiosa la utilització del sexe en campanya. No deixa de tenir un to hiperpopulista. Realment, a aquestes alçades… La campanya de l’alliberació? Quan una innovació  es repeteix podríem dir que té alguna cosa de símptoma. I perdó per la frase psicoanalítica. Però això. Una cosa és fer una metàfora, una altra cosa és establir tendències. Tendències hiperbòliques i poca cosa més. 

No sé jo.  

1 comentari:

  1. El sexo vende: la ignorancia aumenta: las flexiones endurecen los bíceps. Sandra O.

    ResponElimina