Un tros de fang

Amb un muntatge esplendorós precedit d’una gran capacitat per combinar els plans llargs -realment aconseguits, plens d’audàcia, com em van fer veure en sortir de la sessió- amb els monòlegs a càmera i les seqüències de càmera en mà, la primera pel·lícula de la catalana Elena Trapé constitueix un autèntic exercici de lucidesa. Un artefacte comunicatiu ple de contenció i amb un esperit similar, certament, al de la pel·lícula de Mar Coll, Tres dies a la família. No en va Blog surt també de l’associació entre l’escola ESCAC i la productora Escándalo Films. Blog, estrenada aquest passat divendres dia 21 és un ritual de pas, un reportatge sobre l’adolescència, un tractat sobre l’amistat, un exercici tècnic i una exposició d’allò clàssicament anomenat relat de formació, tot en un. I seria una llàstima, sens dubte, que la fessin desaparèixer de les sales aviat i no tingués gaire espectadors.

A Blog s’hi mostren, a través de set noies rondant la quinzena, les inseguretats, les il·lusions i les limitacions de l’edat; però també hi ha, a un nivell més profund, les conseqüències que pot tenir l’atreviment, la passió, les ganes de descobrir o, simplement, la voluntat de formar part d’un grup. El joc de reaccions posteriors -detall a entendre només si s’ha vist, no vull fer spoilers-, tant paternals com filials, és definitiu, però definitivament prou obert com per entendre que la càmera ens mostra una nova relació amb el món.

Particularment destacable i sorprenent resulta la capacitat que tenen les actrius per mostrar cadascuna una tipologia de noia, però una tipologia amb personalitat, sense superficialitats o simplificacions de cap tipus. Les joves protagonistes de la producció es mostren segures, cadascuna amb el seu paper, en allò que representen. Un té la sensació que hi ha un treball clau de càsting emocional, de selecció psicològica i potenciació, molt interessant i certament complicat, imagino. En definitiva, una peça sòlida del cinema produït a Catalunya -en castellà, això sí- sobre aquesta edat de sorres movedisses. Un retrat en forma d’aposta, amb repte de fons, on queden plasmades les vicissituds, les complicades vicissituds, sens dubte, de l’adolescència.

http://www.youtube.com/watch?v=6XWa7L56uxA